3.ca.03. Bernat Metge i l’Humanisme

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptortraductor i primer representant de l’humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l’estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial.[2] La seva obra mestra és Lo somni (1399).

Continue reading

1.cat.03 Els trobadors i la lírica trobadoresca.

Guillem de Cabestany s’allunya cavalcant en aquesta miniatura d’un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v

L’amor cortès, també conegut com el fin’amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un “triangle amorós” entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l’amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama -que normalment és casada-, que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l’anomenen bon senyor, en masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, ja que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim (senhal), sota el qual s’amaga la identitat de la dama i mai no s’atreveix a dir-ne el nom real. L’amant pot passar de ser un fenhador, és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l’amant, el druit. A partir d’ací, apareix tota una temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.

Continue reading

1.cat.02 Literatura medieval catalana

Enguany iniciarem l’apartat de Literatura amb el moviment literari de la Literatura trobadoresca. Abans de tot, però, cal esmentar, que aquest període el constitueixen diversos segles, ja que s’inicia amb la caiguda de l’imperi romà d’occident (476 d.C) i finalitza amb la invasió dels turcs a Constantinoble (1453 d.C). S’han de tenir en compte aquestes dades perquè els dos primers textos catalans no apareixen fins al s. XII. Aquests textos són El llibre Jutge (o Fòrum Iudicum) i les Homilies d’Organyà, els quals no tenen cap propòsit estètic ni literari, simplement, el Llibre Jutge és un conjunt de lleis visigòtiques i les Homilies d’Organyà un recull de sermons cristians. Per tant, amb aquests fets podem contemplar que el català encara no s’havia consolidat com a llengua literària.

Pocs anys després, a través de la lírica trobadoresca d’Occitània, els catalans van començar a endinsar-se en l’art d’escriure, però ho feren en la llengua pròpia dels trobadors d’Occitània, el provençal. No seria fins a arribar a Ramon Llull que el català es començaria a emprar dins l’àmbit literari.

Continue reading

1.cat.01 Expressió oral (1)

A la recerca de les fotografies més cèlebres de la història

Aquest projecte us permetrà fer una recerca de les fotografies més cèlebres de la història de la fotografia i relacionar-les amb fets històrics, socials o culturals. Amb tota aquesta informació creareu una imatge en la qual incorporareu un codi QR amb el vostre comentari en format d’àudio (podcast).

Les tasques que haureu de fer són les següents:

  1. Cercar a internet una fotografia que hagi esdevingut famosa.
  2. Trobar informació de la fotografia escollida i redactar un comentari.
  3. Enregistrar un podcast amb el comentari fet.
  4. Crear un codi QR amb l’enllaç personalitzat d’accés al podcast.
  5. Amb la fotografia analitzada en format podcast i el codi QR, procedir al muntatge fotogràfic definitiu.
  6. Penjar la imatge resultant al Classroom de classe.
Continue reading