3.ca.03. Bernat Metge i l’Humanisme

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptortraductor i primer representant de l’humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l’estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial.[2] La seva obra mestra és Lo somni (1399).

Continue reading

1.cat.04 Ramon Llull, lo foll

Ramon Llull (1232-1316)

“En una bella plana, per on passava una bella aigua, estaven moltes bèsties que volien elegir rei.” Així comença el Llibre de les bèsties, una faula de la literatura medieval catalana. Explica les intrigues que es viuen a la cort del Lleó, que és el rei elegit. I, com qui no vol la cosa, se succeeixen les traïcions, les aliances, hi ha assassinats i un final feliç.

Com diu Pere Antoni Pons, a la revista El Temps: “Ramon Llull és un dels savis més importants de l’Edat Mitjana europea. Va ser l’autor d’una obra vastíssima, que va concretar-se en prop de dos-cents títols escrits en català, en àrab i en llatí, els quals abasten magistralment tots els gèneres. La vida de Llull va estar marcada pel nomadisme i per la voluntat de “convertir infidels” al cristianisme. La seva figura llegendària està profundament arrelada a la realitat geogràfica, històrica i espiritual de l’illa de Mallorca.” Per això, et convidam a fer un tomb per la seva vida i obra.

Continue reading

1.cat.03 Els trobadors i la lírica trobadoresca.

Guillem de Cabestany s’allunya cavalcant en aquesta miniatura d’un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v

L’amor cortès, també conegut com el fin’amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un “triangle amorós” entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l’amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama -que normalment és casada-, que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l’anomenen bon senyor, en masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, ja que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim (senhal), sota el qual s’amaga la identitat de la dama i mai no s’atreveix a dir-ne el nom real. L’amant pot passar de ser un fenhador, és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l’amant, el druit. A partir d’ací, apareix tota una temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.

Continue reading

1.cat.02 Literatura medieval catalana

Enguany iniciarem l’apartat de Literatura amb el moviment literari de la Literatura trobadoresca. Abans de tot, però, cal esmentar, que aquest període el constitueixen diversos segles, ja que s’inicia amb la caiguda de l’imperi romà d’occident (476 d.C) i finalitza amb la invasió dels turcs a Constantinoble (1453 d.C). S’han de tenir en compte aquestes dades perquè els dos primers textos catalans no apareixen fins al s. XII. Aquests textos són El llibre Jutge (o Fòrum Iudicum) i les Homilies d’Organyà, els quals no tenen cap propòsit estètic ni literari, simplement, el Llibre Jutge és un conjunt de lleis visigòtiques i les Homilies d’Organyà un recull de sermons cristians. Per tant, amb aquests fets podem contemplar que el català encara no s’havia consolidat com a llengua literària.

Pocs anys després, a través de la lírica trobadoresca d’Occitània, els catalans van començar a endinsar-se en l’art d’escriure, però ho feren en la llengua pròpia dels trobadors d’Occitània, el provençal. No seria fins a arribar a Ramon Llull que el català es començaria a emprar dins l’àmbit literari.

Continue reading