3.ca.03. Bernat Metge i l’Humanisme

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptortraductor i primer representant de l’humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l’estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial.[2] La seva obra mestra és Lo somni (1399).

En una publicació de la UOC, Literatura catalana medieval: Bernat Metge (febrer 2011) poden llegir el següent:

Creus que l’estil de cadascun és adient a la personalitat de l’autor? Raona la teva resposta en el quadern.

Ara farem un incís per conèixer Ramon de Perellós i el viatge al Purgatori de Sant Patrici

Pots relacionar aquest fet amb Lo Somni de Bernat Metge? Raona la resposta al quadern.

A continuació tens un fragment de Lo Somni de Bernat Metge, llegeix-lo i contesta a les preguntes que trobaràs al final.

LO SOMNI (1399) Bernat Metge

(I,i,1) Poch temps ha passat que, stant en la presó, no per demèrits que mos perseguidós e envejosos sabessen contra mi, segons que despuys clarament a lur vergonya s’és demostrat, mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per alcun sacret juý de Déu, un divendres entorn mige nit, studiant en la cambra on jo havia acostumat star, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vench fort gran desig de dormir. E, levant-me en peus, passejé un poch per la dita cambra; mas, soptat de molta son, covench-me gitar sobre·l lit e soptosament, sens despullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir.

(I,i,2) E, stant axí, a mi apparech, a mon viyares, un hom de miya statura ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí sembrat de corones dobles d’aur, ab un barret vermell en lo cap. E acompenyaven-lo dos hòmens de gran statura, la un dels quals era jove fort bell e tenia una rota entre les mans; l’altre era molt vell, ab longa barba e sens ulls, lo qual tenie un gran bastó en la mà. E entorn los dessús dits havie molts falcons, astors e cans de diversa natura qui cridaven e udulaven fort legement.

(I,i,3) E quant haguí bé remirat, specialment lo dessús dit hom de miya statura, a mi fo viyares que veés lo rey en Johan d’Aragó, de gloriosa memòria, qui poch temps havie que era passat d’esta vida, al qual jo longament havia servit.

(I,ii,4) E, dubtant qui era, spaordí’m terriblament; ladonchs ell me dix:

–Lunya tota paor de tu, car jo só aquell que penses.


Quant jo l’hoý parlar, coneguí’l tantost; puys tremolant diguí:

–O senyor, com sots vós açí? E no morís l’altre dia?.

–No morí –dix ell–, mas lexé la carn a la sua mare e retí l’esperit a Déu, qui·l me havie donat.

–Com l’esperit? –digui jo–. No puix creure que l’esperit, si res és, puxa tenir altre camí sinó aquell que la carn té.

–E donchs, que entens –dix ell–, que sia jo? No saps que l’altre dia passé de la vida corporal en què era?.

–Hoït ho he dir –responguí jo–, mas ara no ho crech, car si fóssets mort no fórets açí. E entén que sots viu, mas la gent, o per tal com ho volrie, car tots temps se alegre de novitats e specialment de novella senyoria, o per alcuna barataria que vol fer, ha mes en fama que sots mort.

–La fama –dix ell–, es vera, que jo he pagat lo deute a natura, e lo meu esperit és aquest que parle ab tu.

–Vós, senyor, me porets dir què us plaurà, mas, parlant ab vostra reverència, jo no creuré que siats mort, car hòmens morts no parlen.

–Ver és –dix ell–, que·ls morts no parlen, mas l’esperit no mor e, per conseguent, no li és inpossible parlar.

–No m’appar –digui jo–, que l’esperit sie res aprés la mort, car moltes vegades he vist morir hòmens e bèsties e oçells, e no veÿa que sperit ne altre cosa lurs isqués del cors, per la qual jo pogués conèxer que carn e sperit fossen dues coses distinctes e separades. Mas tostemps he creegut que ço que hom diu sperit, o ànima, no fos àls sinó la sanch, o la calor natural que és en lo cors que, per la discrepància de les sues .IIII. humors, mor, axí com fa lo foch per lo vent que·l gita de son loch o quant és corrumput lo subject en què és, qui s’apaga e d’aquí avant no·l veu hom.

Bernat Metge, Lo somni. Barcelona: Barcino, 2006 (Els nostres clàssics, Col·lecció B; 27), 125-127.

Versió en català modern:

Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que despuis clarament a llur vergonya s’és demostrat, mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per algun secret juí de Déu, un divendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vénc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre lo llit, e sobtosament, sens despullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir.

Estant així, a mi aparec, a mon vijares, un hom de mija estatura, ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d’aur, ab un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hòmens de gran estatura, la u dels quals era jove, fort bell e tenia una rota entre les mans; e l’altre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un gran bastó en la mà. E entorn de tots los dessús dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven fort llejament.

E quan haguí ben remirat, especialment lo desús dit hom de mija estatura, a mi fo vijares que veés lo rei En Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que poc temps havia que era passat d’aquesta vida, al qual jo llongament havia servit. E dubtant qui era, espaordí’m terriblement. Lladoncs ell me dix:

–Llunya tota paor de tu, car jo són aquell que et penses.

Quan jo l’oí parlar, coneguí’l tantost; puis tremolant diguí:

–Oh senyor! ¿Com sóts vós ací? ¿E no morís l’altre dia?

–No morí –dix ell–, mas lleixí la carn a la sua mare, e retí l’espirit a Déu, qui el m’havia donat.

–¿Com l’espirit? –diguí jo–. No puc creure que l’espirit, si res és, puixa tenir altre camí sinó aquell que la carn té.

–E doncs, ¿què entens –dix ell– que sia jo? ¿No saps que l’altre dia passé de la vida corporal en què era?

–Oït ho he dir –responguí jo–, mas ara no ho crec, car, si fóssets mort, no fórets ací; e entén que sóts viu. Mas la gent, o per tal com ho volria, car totstemps s’alegra de novitats, e especialment de novella senyoria, o per alguna barateria que vol fer, ha mès en fama que sóts mort.

–La fama –dix ell– és vera que jo je pagat lo deute a natura; e lo meu espirit és aquest qui parla ab tu.

–Vós, senyor, me podets dir què us plaurà; mas, parlant ab vostra reverència, jo no creuré que siats mort, car hòmens morts no parlen.

–Ver és –dix ell– que els morts no parlen; mas l’espirit no mor, e per consegüent no li és impossible parlar.

–No em par –diguí jo– que l’espirit sia res aprés la mort, car moltes vegades he vist morir hòmens e bèsties e ocells, e no veïa que espirit ne altra cosa los isqués del cos, per la qual jo pogués conèixer que carn e espirit fossen dues coses distintes e separades; mas totstemps he creegut que ço que hom diu espirit e ànima no fos àls sinó la sang o la calor natural que és en lo cos, que per la discrepància de les sues quatre humors se mor, així com fa lo foc per lo vent qui el gita de son lloc, o quan és corromput lo subjecte en què és, qui s’apaga e d’aquí avant no el veu hom.

(De Lo somni. Barcelona: Quaderns Crema, 1999, p. 53-55)

Activitats

Contesta les següents preguntes en el quadern de classe.

  1. On era Bernat Metge quan li esdevengueren aquests fets? Cerca informació sobre els motius pels quals era allà.
  2. Què li va passar quan es va endormiscar?
  3. Qui era el personatge amb qui va parlar? Quina actitud té davant l’aparició de l’esperit? Quin dogma cristià es posa en entredit?



Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s