2.ca.16. L’ accent greu i l’accent agut

Resultat d'imatges per a "imatges accents"

A classe hem repassat l’accentuació gràfica. Aquí teniu una sèrie de pautes que us poden ajudar a saber si l’accent damunt la O o la E ha de ser obert ` o tancat ´.

Els tipus d’accent

RECORDA

L’accent pot ser obert o tancat à L’accent pot ser obert (`) o tancat (´). L’accent obert també s’anomena greu i l’accent tancat, agut.

L’accent pot ser obert (à, è, ò) o tancat (é, ó, í, ú). Per escriure l’accent adequat, cal que recordis els punts següents:

a) La a és una vocal oberta i només pot dur l’accent obert.

b) La i i la u són vocals tancades i només poden dur l’accent tancat.

c) La e pot tenir el so obert [ɛ] (novè) i el so tancat [e] (també).

d) La o pot tenir el so obert [ɔ] (això) i el so tancat [o] (camió).

Per estar segurs de si hem d’accentuar la e i la o amb accent obert (`) o amb accent tancat (´), podem recórrer a paraules comodí:

obert (`) o amb accent tancat (´), podem recórrer a paraules comodí:

a) Si la e sona com la e oberta de be (el crit del xai), l’escriurem amb accent obert: cel serè, rètol lluminós, fer comèdia.

b) Si la e sona com la e tancada de té (del verb tenir), l’escriurem amb accent tancat: seréamable, animal feréstec, l’església del poble.

c) Si la o sona com la o oberta de bo (antònim de dolent), l’escriurem amb accent obert: tenir gran ressò, trucar pel mòbil, fer una còpia.

d) Si la o sona com la o tancada de no (adverbi de negació), l’escriurem amb accent tancat: cosir un botó, córrer la marató, fórmula magistral.

Determinades normes et poden ajudar en alguns casos concrets. Fixa’t en la taula següent:

Amb e oberta [ɛ] Amb e tancada [e]
La majoria de les paraules esdrúixoles: anècdota, matèria, pèrdua, mètode. La terminació de la primera persona del futur: cantaré, vindré, faré, sortiré, riuré.
La majoria de paraules acabades en -ès: anglès, burgès, interès, promès, encès. Les terminacions accentuades de l’imperfet de subjuntiu: cantés, cantéssim, cantéssiu.
La terminació dels ordinals: cinquè, desè, divuitè, vintè, vint-i-unè, vint-i-dosè. Els compostos de , i ve: també, gairebé, malbé, conté, sosté, convé, prové.
Paraules usuals: què, perquè, vostè, cafè, alè, comprèn, aprèn. Paraules usuals: després, només, través, accés, progrés.
Amb o oberta [ɔ] Amb o tancada [o]
La majoria de les paraules esdrúixoles: història, crònica, colònia, quilòmetre. La majoria de paraules agudes: atenció, cançó, camió, verinós, gelós, monstruós.
La majoria de les paraules planes: lògic, mòbil, pròleg, pròxim, sòlid, fenòmens. Algunes paraules esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola.
Algunes paraules agudes: això, allò, però.

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s