2.ca.21. El diftong. El hiat. L’accentuació.

Resultado de imagen de imatges accent grafic

 

El diftong i el hiat

Un diftong sempre està format per una i o una u àtones i una altra vocal. Hi ha dues classes de diftongs.

 

 Diftongs creixents
  • i (hi) o u (hu) + vocal: hie-na
  • i o uentre vocals:me-ua
  • g + u + vocal: pin-güí
  • q + u + vocal:fre-qüèn-ci-a
 Diftongs decreixents
  • vocal +i:cai-xa, rei
  • vocal + u:pau, déu

Quan dues vocals en contacte no formen un diftong, és a dir, pertanyen a síl·labes diferents, es produeix un hiatpro-por-ció, fa-mi-liar

 

L’accentuació gràfica

 

L’accentuació gràfica

 

esdrúixoles

(accent a l’antepenúltima

síl·laba)

planes

(accent a la penúltima

síl·laba)

agudes

(accent a l’última

síl·laba)

sec- -ci-
te- -lè- -fon
mà- -qui- -na

 

S’accentuen les paraules:

 

agudes quan acaben amb: -a, -e, -i, -o, -u

-as, -es, -is, -os, -us

-en, -in

o-ca-si-ó

pas-tís

sor-prèn

   
planes quan no acaben amb: -a, -e, -i, -o, -u

-as, -es, -is, -os, -us

-en, -in

-lid

-blic

o--gens

   
esdrúixoles: sempre à-re-a

-ne-ga

in-còg-ni-ta

 

En els mots polisíl·labs, la síl·laba tònica és aquella en què recau la major força de veu. Segons la posició de la síl·laba tònica la paraula serà:

aguda (si el cop de veu recau en l’última síl·laba):                   sec-ci-ó

plana (si recau en la penúltima síl·laba):                                  te--fon

esdrúixola (si recau en l’antepenúltima síl·laba):                     -qui-na

Com ja deus haver observat, en català hi ha dues menes d’accent: el greu, que correspon a la vocal oberta, i l’agut, que correspon a la vocal tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la i la o.

 

  1. Accentuació de la e

En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrúixols, la és oberta i, per tant, porta accent greu.

            cafè, cinquè, anglès, conèixer, èxit, perquè, paciència

Però porta accent agut en els casos següents:

Paraules agudes amb accent agut

  • els substantius abecé, clixé, consomé, jaqué, peroné, puré, quinqué, ximpanzé
  • els compostos de bé (gairebé, malbé, també), de conté, sosté), de ve (convé, prové)
  • la 1a persona del singular del futur simple: cantaré, temeré, dormiré
  • la 2a persona del singular del pretèrit perfet simple(2a conjugació): perdé, segué, digué
  • els adverbis després, només
  • els noms i adjectius que fan el plural en-essos: accés, congrés, exprés… tret de xerès, interès, espès
  • la 1a i la 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu(1a i 2a conjugació): digués, cantés
  • la 3a persona del singular del present d’indicatiudel verb encendre(encén) i dels verbs acabats amb tendre (entén, estén, pretén)

 

Paraules planes i esdrúixoles amb accent agut

  • els infinitius témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, ésser
  • les formes érem, éreu, del verb ésser
  • les terminacions verbals diguérem, diguéreu, cantéssim, cantéssiu
  • els mots cérvol, església, feréstec, préssec, préstec

 

  1. Accentuació de la o

En la majoria de mots aguts la és tancada i, per tant, duu accent agut.

cançó, carbó, nació, perillós

Però duen accent greu:

  • els mots això, allò, però, de debò, rebò, retrò, ressò, espòs, repòs, arròs, terròs, talòs
  • els participis passats dels compostos del verb cloureexclòs, inclòs, reclòs

En la majoria dels mots plans i esdrúixols la és oberta i, per tant, duu accent greu.

            pròxim, glòria, història, òpera

Però duen accent tancat:

  • estómac, furóncol, escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora
  • l’infinitiu córreri els seus compostos (incórrer, recórrer…)
  • les formes fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu, del verb ésser

 

Altres aspectes

1.Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d’accentuació ho exigeixin.

És un país de l’Àfrica.

2.Els adverbis acabats en mentconserven l’accentuació del mot amb què s’han format.

ràpidament       (ràpida + ment)

fàcilment          (fàcil +  ment)

Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha a continuació perquè sovint fem recaure la síl·laba tònica en una síl·laba equivocada. Això pot comportar, també, errors d’accentuació.

a)Són mots aguts:

alfil, comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, oboè,

oceà, timpà, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit

b)Són mots plans:

pentagrama, cardíac, míssil, monòlit, Àneu, atmosfera, policíac, rèptil,

torticoli, Kíev, medul·la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac, omòplat,

leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon

c)Són mots esdrúixols:

aurèola, període, Tàrraco, diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema,

Himàlaia, olimpíada, Sàhara, pneumònia, Hèlsinki

 

 

Resultado de imagen de accentuació diacrítics

 

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s